Lliga Catalana 2019 R7: Segona derrota del Montmeló a la Lliga Catalana

Gerunda B 6 – 4 Montmeló

La darrera ronda de la Lliga es va saldar amb la segona derrota del combinat Montmeloní a la competició. El Gerunda B, necessitat de victòries per preservar la categoria, va treure l’orgull i va saber imposar-se en un matx que, números en mà, semblava afavorir a l’equip vallesà. Podria inserir de nou el la frase aquella que tants cops hem repetit ja aquesta temporada, però no voldria fer-me (més) pesat. Hora de posar fil a l’agulla i parlar de què va passar, tauler a tauler.

L’alineació que vàrem portar comptava amb algunes absències rellevants; la quota d’asturians de l’equip era de només un, la qual cosa sempre afegeix dificultat extra. Tanmateix, l’equip va pal·liar aquestes baixes amb la il·lusió de continuar lluitant per les places d’ascens de la classificació. Els flamants deu que van desplaçar-se fins a Girona foren en Danil, l’Omar, els germans López, en Néstor, en Cristian, en Pau, en Jordi Sarrate, en Raúl i en Manolo.


L’expedició montmelonina va començar amb mal peu aquest encontre. La primera partida en acabar es va decantar pels interessos locals, en perdre en Manolo una partida que havia començat molt bé; el nostre jugador tenia un potent control del centre i una posició de bloqueig envers el rival. No obstant això, el rival va saber trobar la clau de la posició i obrir el rei a camp obert. També l’Aleix va cedir en precipitar-se la posició per culpa d’una fase d’obertura convulsa, que va deixar al rival amb un peó que valia la partida.

La reacció va arribar per mitjà d’en Danil, un dels aspirants a jugador més en forma de la temporada. El seu quart punt consecutiu el va aconseguir amb una molt bona partida d’atac; el contrincant va cometre força imprecisions d’obertura que van deixar a en Danil amb notable avantatge. De tota manera, els escacs són més que avantatges o desavantatges d’obertura, i les complicacions del mig joc auguraven incertesa en el resultat. D’allà enmig en sortí una poderosa entrega de cavall que no va ser ben resposta i que certificà el primer punt montmeloní. També es va imposar en Pau en una partida completament oposada en caràcter. L’obertura amb 1. a3 seguit d’un atípic desenvolupament a l’estil d’una anglesa amb temps de menys va deixar al negre amb un final de peó de més, que va fer-se camí fins a l’octava fila i el punt sencer.

La partida més excèntrica del partit va ser probablement la d’en Cristian. Tot i fer-se amb un matiner peó de més, el rei va haver d’emprendre una odissea pel tauler fins a la casella c3, d’aparença segura. Res més lluny de la veritat, el rival va trobar una interessant entrega (temporal) de torre a d4, que obligava a en Cristian a prendre la incòmoda decisió d’acceptar la torre i jugar un final de torres contra dama amb moltes debilitats o declinar-la i intentar defensar el rei (i les altres peces) amb sang i suor. La segona fou la tria del nostre jugador que, després de molt lluitar-ho, va acabar claudicant.

En Sergi i en Jordi també van perdre les seves respectives partides. La primera, una fase d’obertura on el nostre jove jugador va entregar un peó a l’obertura a canvi d’activitat. Malgrat això, el seu rival va saber mantenir aquest avantatge, materialitzant la victòria en un final on no vam tenir massa opcions. La segona va començar de manera complicada, on en Jordi va haver-se de defensar de múltiples amenaces de mat. Quan l’atac rival s’apaivagava va provar de treure el seu aspecte més combatiu i directe, però per culpa d’una mala posició del rei va deposar les armes. L’Omar per la seva banda va retrobar-se amb la victòria. Va jugar una excel·lent partida d’atac on no va cedir mai la iniciativa, cosa que li concedí un còmode avantatge de qualitat per rematar la feina i posar el 5-3 al marcador que ens deixava encara opcions.

Malauradament, amb la pressió per forçar una partida ja força delicada i amb el rellotge jugant en contra, en Raúl va acabar caient en un mat força desafortunat. Prèviament s’havia defensat força bé de l’assalt del contrincant i, el final lleugerament inferior que se’n derivà semblava tenir opcions recíproques pel fet que hi havia dames de per mig. Avui no era el dia, per això.

L’últim tauler en acabar fou el d’en Néstor, que va maquillar el resultat fent el quart punt i certificant el seu gran estat de forma, ja que és el jugador (juntament amb il capo) amb més punts aquesta temporada. La partida fou un veritable monòleg; l’absoluta autoritat al centre i el posterior avantatge de dos peons varen ser prou per decantar la partida, tot i la presència d’ambdues dames sobre el tauler.

La setmana que ve ens trobarem tots amb motiu de la tradicional calçotada i també per jugar la penúltima ronda del campionat. Tocarà rebre al líder, un potent Banyoles que només ha cedit un empat davant del segon classificat, el Platja d’Aro. Malgrat ser un matx en extrem complicat, sobretot per la presència a les files rivals el GM Levan Aroshidze, tenim a favor nostre la nostra deriva trencadora que ens porta a vèncer els matxos més desigualats i un precedent únic on l’equip va salvar la categoria davant seu.