Lliga Catalana 2019 J8: Victòria vital del Montmeló B davant el líder

Montmeló B 5 – 3 Llavaneres

El segon equip del Montmeló va donar el diumenge dia 10 un pas important en el camí de la salvació de Primera Provincial, quan va guanyar per 5 a 3 al Llavaneres en la vuitena ronda de la Lliga Catalana. A falta només d’una darrera ronda, al Montmeló només li falta puntuar davant el Sant Andreu D per salvar la categoria matemàticament.

Per culpa d’un problema de darrera hora amb l’ascensor del Centre Cultural, el matx es va haver de disputar a la planta baixa de la “Torreta”. Tot i jugar una mica estrets,  l’encontre es va poder disputar sense cap incidència. La primera a acabar va ser la Natàlia qui va fer taules en una posició igualada. A continuació, el Presi va tombar el rei després d’un descuit. Amb el resultat en contra i amb la partida perduda d’en Conrad, la resta d’enfrontaments presentaven posicions amb avantatge. Així doncs, van guanyar la Diana, el Toni, la Laura i el Manolo. Amb l’encontre decidit, el Raúl va acabar d’arrodonir el resultat amb unes taules, assolint l’equip una victòria davant d’un rival que no havia perdut abans.

Lliga Catalana 2019 R7: Segona derrota del Montmeló a la Lliga Catalana

Gerunda B 6 – 4 Montmeló

La darrera ronda de la Lliga es va saldar amb la segona derrota del combinat Montmeloní a la competició. El Gerunda B, necessitat de victòries per preservar la categoria, va treure l’orgull i va saber imposar-se en un matx que, números en mà, semblava afavorir a l’equip vallesà. Podria inserir de nou el la frase aquella que tants cops hem repetit ja aquesta temporada, però no voldria fer-me (més) pesat. Hora de posar fil a l’agulla i parlar de què va passar, tauler a tauler.

L’alineació que vàrem portar comptava amb algunes absències rellevants; la quota d’asturians de l’equip era de només un, la qual cosa sempre afegeix dificultat extra. Tanmateix, l’equip va pal·liar aquestes baixes amb la il·lusió de continuar lluitant per les places d’ascens de la classificació. Els flamants deu que van desplaçar-se fins a Girona foren en Danil, l’Omar, els germans López, en Néstor, en Cristian, en Pau, en Jordi Sarrate, en Raúl i en Manolo.


L’expedició montmelonina va començar amb mal peu aquest encontre. La primera partida en acabar es va decantar pels interessos locals, en perdre en Manolo una partida que havia començat molt bé; el nostre jugador tenia un potent control del centre i una posició de bloqueig envers el rival. No obstant això, el rival va saber trobar la clau de la posició i obrir el rei a camp obert. També l’Aleix va cedir en precipitar-se la posició per culpa d’una fase d’obertura convulsa, que va deixar al rival amb un peó que valia la partida.

La reacció va arribar per mitjà d’en Danil, un dels aspirants a jugador més en forma de la temporada. El seu quart punt consecutiu el va aconseguir amb una molt bona partida d’atac; el contrincant va cometre força imprecisions d’obertura que van deixar a en Danil amb notable avantatge. De tota manera, els escacs són més que avantatges o desavantatges d’obertura, i les complicacions del mig joc auguraven incertesa en el resultat. D’allà enmig en sortí una poderosa entrega de cavall que no va ser ben resposta i que certificà el primer punt montmeloní. També es va imposar en Pau en una partida completament oposada en caràcter. L’obertura amb 1. a3 seguit d’un atípic desenvolupament a l’estil d’una anglesa amb temps de menys va deixar al negre amb un final de peó de més, que va fer-se camí fins a l’octava fila i el punt sencer.

La partida més excèntrica del partit va ser probablement la d’en Cristian. Tot i fer-se amb un matiner peó de més, el rei va haver d’emprendre una odissea pel tauler fins a la casella c3, d’aparença segura. Res més lluny de la veritat, el rival va trobar una interessant entrega (temporal) de torre a d4, que obligava a en Cristian a prendre la incòmoda decisió d’acceptar la torre i jugar un final de torres contra dama amb moltes debilitats o declinar-la i intentar defensar el rei (i les altres peces) amb sang i suor. La segona fou la tria del nostre jugador que, després de molt lluitar-ho, va acabar claudicant.

En Sergi i en Jordi també van perdre les seves respectives partides. La primera, una fase d’obertura on el nostre jove jugador va entregar un peó a l’obertura a canvi d’activitat. Malgrat això, el seu rival va saber mantenir aquest avantatge, materialitzant la victòria en un final on no vam tenir massa opcions. La segona va començar de manera complicada, on en Jordi va haver-se de defensar de múltiples amenaces de mat. Quan l’atac rival s’apaivagava va provar de treure el seu aspecte més combatiu i directe, però per culpa d’una mala posició del rei va deposar les armes. L’Omar per la seva banda va retrobar-se amb la victòria. Va jugar una excel·lent partida d’atac on no va cedir mai la iniciativa, cosa que li concedí un còmode avantatge de qualitat per rematar la feina i posar el 5-3 al marcador que ens deixava encara opcions.

Malauradament, amb la pressió per forçar una partida ja força delicada i amb el rellotge jugant en contra, en Raúl va acabar caient en un mat força desafortunat. Prèviament s’havia defensat força bé de l’assalt del contrincant i, el final lleugerament inferior que se’n derivà semblava tenir opcions recíproques pel fet que hi havia dames de per mig. Avui no era el dia, per això.

L’últim tauler en acabar fou el d’en Néstor, que va maquillar el resultat fent el quart punt i certificant el seu gran estat de forma, ja que és el jugador (juntament amb il capo) amb més punts aquesta temporada. La partida fou un veritable monòleg; l’absoluta autoritat al centre i el posterior avantatge de dos peons varen ser prou per decantar la partida, tot i la presència d’ambdues dames sobre el tauler.

La setmana que ve ens trobarem tots amb motiu de la tradicional calçotada i també per jugar la penúltima ronda del campionat. Tocarà rebre al líder, un potent Banyoles que només ha cedit un empat davant del segon classificat, el Platja d’Aro. Malgrat ser un matx en extrem complicat, sobretot per la presència a les files rivals el GM Levan Aroshidze, tenim a favor nostre la nostra deriva trencadora que ens porta a vèncer els matxos més desigualats i un precedent únic on l’equip va salvar la categoria davant seu.

Cloenda Fase Prèvia del Campionat de Catalunya d’Edats 2019

El passat dissabte 23 de febrer es va celebrar la cloenda de la Fase Prèvia del Campionat de Catalunya d’Edats 2019 en l’àmbit territorial del Vallès Oriental, Maresme i Osona. La població de Les Franqueses van ser el lloc triat per la Comissió Tècnica (CEVO) per acollir l’esdeveniment, amb motiu del seu llaurat aniversari.

Els nostres jugadors hi participaven en les categories S8, S10, S16 i S18.
En la categoria sots-8, hi van participar en Martí Forca i l’Eloi Castro des de la primera ronda i s’hi va incorporar el Manel Lacambra després de la seva participació en el Campionat de Promoció i Valors. Tots tres fan fer una actuació fantàstica assolint el 4t, 5è i 9a posició de la general. En la categoria sots-10, van ser els representants de l’entitat l’Isaac Rubinos, l’Albert Caparrós i en Martí Sierra. El canvi de categoria respecte a l’any passat, ara són S10 de primer any, va fer que els resultats no fossin tan bons com en el S8.


En la categoria sots-16, la Natàlia Alcántara va assolir la 17a posició. També la Natàlia estrenava categoria i els resultats no la van acompanyar.
El la categoria sots18 en Sergi López va realitzar un torneig impecable guanyant totes les partides, fins i tot descansant en una ronda. Una gran actuació que li va valdre la medalla d’or i la classificació amb les despeses pagades a la Final del Campionat de Catalunya que es jugarà per Setmana Santa.

Independentment dels resultats els 8 jugadors del Montmeló van jugar a un bon nivell i van lluitar totes les partides. Van demostrar una gran esportivitat tant si es guanyava com si es perdia i van rebre en tot moment el suport dels seus monitors (Marc, Pau, Nèstor i la Diana). Tampoc hi van faltar els familiars que formen aquesta gran família escaquista. Tot aquest treball va ser premiat en la classificació per equips, entre totes les entitats que hi van prendre part (una vintena). La nostra pedrera va tornar a repetir el pòdium de l’any passat i va assolir la copa que els acredita com a tercers classificats de les comarques del Vallès Oriental, Maresme i Osona.

Lliga Catalana 2019 R6: El Montmeló segueix sumant

Montmeló 5 – 5 Tordera

Aquest diumenge el Montmeló rebia a casa al Tordera, un equip que sempre se’ns ha donat molt bé, i que venia amb ganes de trencar les estadístiques. L’equip local comptava amb una baixa important, com és la del Carlos, que relegava el paper de líder al Danil, qui s’estrenava al capdavant de l’alineació. Tampoc han pogut jugar aquesta jornada tres jugadors habituals del “Team Junior”, l’Aleix, la Diana i el Jordi, que de ben segur hauran agafat forces pel que resta de campionat. Han estat substituïts pel Raúl, que ens fa molta il·lusió veure’l tornar a gaudir dels escacs, i pel Presi, que ha deixat de banda les tasques administratives per posar-se l’equip a l’esquena. Sense més dilació, comentem les partides!

Comentàvem que el Danil s’estrenava com a timó de l’equip al primer tauler… Molt lluny de posar-se nerviós amb tanta responsabilitat, ha destrossat al rei adversari completant una excel·lent partida d’atac. Danil, ¡Qué bueno que viniste!


Els següents en acabar varen ser el Sergi i el Nèstor. En Sergi no va començar malament, però ràpidament es va veure capficat en un sidral de posició, on no va estar encertat. En Nèstor es va veure com les seves aspiracions s’anaven diluint davant la sòlida posició rival. En un intent d’obrir la partida, va acabar malparat i, conseqüentment, perdent la partida. 1-2 a favor del Tordera.

En Cristian avui conduïa les peces blanques, cosa que ja no li agrada tant. Va fer un intent fallit d’obertura anglesa, però tot i això va aconseguir una molt bona posició. Després de desaprofitar alguna oportunitat d’avantatge, va signar taules en un final igualat de torres. 1,5-2,5

Tant en Pau com en Conrad no van començar especialment bé les seves partides. El primer va quedar una mica inferior d’obertura (si hagués estudiat més… deia), que va culminar en un mig joc amb desavantatge i un final perdut. En Conrad va viure una partida similar; no va començar millor, va arribar al mig joc amb una posició inferior… però després d’un descuit de l’adversari va aconseguir una peça d’avantatge que va culminar en victòria local. 2,5 – 3,5

Quedaven les partides d’Omar, José Miguel, Raúl i Presi. L’Omar portava tota la partida defensant-se aferrissadament. Cada vegada els atacs del contrincant glopejaven la seva posició més violentament, però ja coneixeu a l’Omar, mai es rendeix. Tot i intentar-ho fins a l’últim moment, el punt d’aquesta partida se l’anotà l’equip visitant. El José Miguel, que conduïa les peces negres, havia aconseguit una posició molt favorable. Tres peons de més pràcticament li certificaven la victòria. Després de donar voltes intentant trobar la manera de penetrar en la posició rival, va aconseguir un atac de peons letal. Victòria de l’asturià, que ja en suma dos de consecutives. El valent d’en Raúl va intentar guanyar la seva partida per activa i per passiva. Va poder guanyar, possiblement també perdre, però finalment aconseguí unes justes taules. Aquesta nit tindrà feina a repassar la partida! L’últim a acabar era el Presi. Amb 4-5 al marcador, només la seva victòria ens faria sumar mig punt global en el dia d’avui. Tenia una posició igualada, però amb un joc arriscat va donar-li la volta a la truita i va aconseguir una peça d’avantatge. Després d’un final que semblava més fàcil del que realment va ser, aconseguí la victòria que certificava l’empat del partit. 5-5. Alegria a la sala, i total admiració dels seus “supporters”, l’Adri i el Juanda, que van viure neguitosos el desenllaç de la partida del, com ells anomenen, “el capo”.

Els escacs a Montmeló han viscut un intens cap de setmana. Si dissabte érem reconeguts com la tercera millor escola del Vallès Oriental, Osona i Maresme, diumenge han posat la cirereta els jugadors del primer equip. Amb aquest empat l’equip se situa en quarta posició, empatats amb els tercers, el Guixolenc, amb qui ens veurem les cares l’última jornada, i a mig punt de les posicions d’ascens. Molt més a prop que les del descens, que el marca el Granollers amb 2 punts. A la taula dels pitxitxis, hi trobem els Pellicer, que estan realitzant una Lliga fantàstica, amb 4 de 6 punts. Destacar l’aportació del Danil, amb 3 de 3, prop dels 2340 punts d’Elo català. La setmana vinent viatgem a Girona, per enfrontar-nos al Gerunda B. Salut i escacs!

Lliga Catalana 2019 R5: El primer equip es retroba amb la victòria

Santa Eugènia 2 – 8 Montmeló

Després de dues rondes sense guanyar, el conjunt montmeloní ha aconseguit fer-se de nou amb el punt sencer superant al Santa Eugènia, equip relativament modest dins del grup però que ja va sorprendre guanyant al Granollers. Els visitants van imposar-se amb un clar 2-8, on la nota destacada és l’absència absoluta de taules, prova de la lluita i el joc directe viscut a les partides.

Per a aquest partit, el Montmeló alineà en Carlos i en Danil repetint a la capçalera de l’equip, seguits per en Néstor, l’Aleix, en Cristian, en José Miguel, en Pau, en Jordi Sarrate, en Conrad i tancant amb la Diana. Sense més demora, analitzem què va passar sobre els taulers.


La primera partida en acabar va ser la d’en Néstor, que conduïa les negres al tercer tauler. Es va imposar en una ràpida partida on va guanyar peça pràcticament d’obertura, i va rematar la feina portant el rei rival de passeig pel tauler fins a la victòria. Amb aquest punt ja en suma quatre de cinc possibles aquesta temporada, demostrant un gran estat de forma.

Els punts van anar decantant-se cap als interessos dels visitants: l’Aleix va guanyar la partida en deixar-se el rival la dama; en Cristian va aprofitar les llarguíssimes meditacions del rival (que en deu jugades es trobava prop d’una hora per darrere al rellotge) per guanyar amb autoritat. També en Danil va guanyar, qui va començar amb clar avantatge, però unes imprecisions al mig joc li van complicar la partida. Tot i un peó de menys, l’activitat va acabar prevalent per endur-se el punt. En Carlos també va haver de remuntar, va sortir un xic pitjor de la fase d’obertura, però les errades al final valen doble, i va saber-se refer i guanyar finalment la partida. Amb aquests punts decidits pels nostres jugadors, l’única reacció local fou la victòria del desè tauler contra la Diana, que no va poder aprofitar una entrega de peó i va defallir en el final a causa del desavantatge material.

Qualsevol punt en aquesta situació donava la victòria als vallesans, que no van desaprofitar l’ocasió. En Jordi Sarrate es va retrobar finalment amb la victòria després d’una mala ratxa de quatre derrotes, confirmant no només una catarsi personal sinó el punt per l’equip. Poc després també varen guanyar en Conrad, que va aprofitar que el rival va despistar la defensa del rei propi en atacar el contrari per aconseguir la victòria, i en José Miguel, que va entrar en un complicat Regal Grec que no va acabar de quallar (va acabar amb una dama per dues peces i torre) però que al final va convertir en victòria per l’avenç de dos peons lligats.

Per concloure el matx, i ja sense cap transcendència en el resultat global, en Pau va perdre una partida que semblava que podia guanyar, però una mala gestió del temps el van condemnar. Després de diverses imprecisions al final de la partida, va haver de tombar el rei.

Aquesta clara victòria li permet al primer equip mantenir la tercera posició empatat amb el Platja d’Aro, que aquesta ronda ha esgarrapat mig punt contra un fort Banyoles. La setmana que ve més i millor, aquest cop contra el Tordera, rival contra el qual va succeir el ja mític “Manolazo”. Amb un punt més, l’equip estaria de facto salvat, pel que ja pràcticament podríem començar a preparar la calçotada…

… O pensar en l’ascens?

Festa de l’Esport de Montmeló 2019

El passat divendres 1 de febrer es va dur a terme a la Sala Polivalent de Montmeló la cinquena Festa de l’Esport (d’ençà que es fa en aquest nou format). Algú recordarà l’antiga Festa de l’Esport que consistia en un sopar i el lliurament de premis. L’actual Festa de l’Esport ha introduït any rere any nous elements que es diferencien de la Festa que organitzava la Penya Blaugrana.

Aquest any s’han modificat el nombre de categories (quedant en quatre i agrupant la modalitat masculina i femenina) i s’ha canviat el model per realitzar les votacions. El resultat de la votació ha estat la combinació dels vots d’un jurat (60%) i el vot telemàtic (40%) de totes les persones que s’identificaven amb el DNI votaven a través del web de l’Ajuntament.


La representació del Club d’Escacs Montmeló a la festa va ser amb un candidat per categoria, segons el guió obligatori que es va decidir en la reunió del Consell de l’Esport. Un compromís que moltes entitats van passar per alt.

En la categoria individual d’adults, el nostre representant Marc Ortega va tornar a ser triat el millor esportista local. En la categoria individual de menors d’edats la Diana no va guanyar però va ser la candidata amb més nominacions, ja que ho estava pels escacs i pel bàsquet. També en les categories per equips vam presentar l’equip sub8, i el Montmeló B.

La festa es va allargar més que l’any passat sobretot pels discursos i pels nombrosos reconeixements als mèrits esportius dividits en diverses categories. Segurament un aspecte a millorar en les pròximes edicions.

Lliga Catalana 2019 R4: Victòria del Montmeló B davant el líder

Montmeló B 5 – 3 Barad

Primera victòria del segon equip del Montmeló en la quarta jornada de la Lliga. Una victòria molt treballada i molt celebrada després d’encaixar 3 derrotes consecutives en les darreres jornades. I tenint en compte que el rival terrassenc era el líder del grup V de Primera categoria la victòria va ser doblament motivadora.

El fet que el primer equip no tingués baixes va fer que el Montmeló B pogués fer una alineació amb més elo que de costum. El matx es va iniciar força igualat amb victòries d’en Conrad (qui va fer passejar el rei contrari pel tauler) i del Presi (qui va fer valer el peó de més de l’obertura) i les derrotes de la Diana (qui va quedar amb peça de menys) i del Raul (qui es va trobar amb un atac decisiu del seu rival).


Després d’unes hores de joc van ser les fèmines qui van fer decantar l’encontre amb les victòries de la Natàlia (qui va aprofitar un error del rival) i de la Laura (qui va fer valer la qualitat d’avantatge). El punt decisiu va arribar de mans del Jordi Salvany en culminar un final amb peó de més. La derrota del Manolo no va influir en la victòria final.

Cal dir que els jugadors que no van ser alineats als equips van disputar un torneig social on l’Adrià va guanyar les dues partides mentre que el Juan Daniel i en Josep Maria en va guanyar una. D’aquí a quinze dies continuaran les partides del social tot coincidint amb el descans del Montmeló B.

Lliga Catalana 2019 R4: Empat agredolç del primer equip davant l’At. Colón B

Montmeló 5 – 5 Ateneu Colón B

S’acosta l’equador del campionat i el primer equip segueix mostrant un gran estat de forma. En aquesta quarta ronda, el conjunt montmeloní ha tret un empat a 5 davant de l’Ateneu Colón B, tot i que amb un cert regust agredolç pel fet que semblava possible conquerir el triomf. No obstant, és de nou un gran resultat de cara a certificar la permanència – tots els punts són benvinguts!

El principal titular d’aquest matx ha estat la primera partida a la lliga d’en Danil Shatko, qui s’ha estrenat amb una contundent victòria. Ell i en Carlos encapçalaven l’alineació (gairebé) de gala, reincorporant als talismans Cristian i Omar, i tancant l’alineació per sobre els 2000 punts d’elo amb en Jordi Sarrate al desè tauler. Sense més introducció, anem a veure com es va desenvolupar el partit.

El primer tauler a acabar, amb força prestesa, fou el sisè, ocupat per l’Aleix. Ell conduïa les negres en una posició força sòlida, i aprofitant que el seu contrincant havia consumit molt de temps calculant una jugada, va signar taules. Començar amb un empat no és mal resultat (i perdoneu el rodolí). Aquestes taules van veure’s ràpidament reforçades amb les victòries d’en Carlos, que va sortir amb material d’avantatge d’un cop tàctic, i d’en Danil, que va endur-se’n la victòria mitjançant una elegant amenaça de mat imparable.

L’Ateneu no es va rendir pas i va igualar el marcador, en perdre en Cristian una partida que tenia molt bé (un peó de més) però que el temps va acabar condemnant a l’infortuni i també en José Miguel, que s’havia estat defensant tota la partida fins que ja no va ser possible resistir l’atac del rival sobre el rei. També en Jordi Sarrate va acabar perdent la seva partida a causa d’un peó passat en un final de torres on el seu rei no era prou actiu.

Amb lleuger desavantatge al marcador global va arribar la reacció local, en guanyar en Pau una partida que, si bé havia començat gairebé tan malament com la de la setmana passada, va saber aprofitar els errors del rival per refer-se, i en Néstor, que va ser capaç de convertir una posició de lleuger avantatge en una victòria al arribar al final, on va aconseguir peça de més. Al mateix temps també se signarien unes taules a nom d’en Sergi, qui encara roman invicte tot i haver jugat totes les rondes defensant el bàndol negre.

Amb 5 a 4 al marcador global, l’Omar tenia al seu tauler la possibilitat de victòria de l’equip. Tanmateix, per fer-ho havia de defensar un final amb peó de menys i alfils del mateix color. Tot i lluitar-ho fins a l’últim moment, va acabar cedint el punt en perdre un segon peó, certificant així l’empat.

La setmana que ve arribarem a l’equador del torneig. El primer equip s’haurà de veure les cares amb el Santa Eugènia, que a hores d’ara porta un punt. Guanyant l’equip es podrà mantenir allunyat del fantasma del descens pràcticament de manera definitiva i – qui sap – potser fer-li ulls a les primeres places de la classificació. Tot és encara molt incert, tots els equips estan cedint punts i es fa difícil fer prediccions. Només una cosa és certa: tots els punts valen el seu pes en or, fins i tot els empats!

Lliga Catalana 2019 R3: Entrebanc del primer equip al Masnou

Masnou 6,5 – 3.5 Montmeló

La tercera ronda de la lliga ha portat la primera derrota a l’equip montmeloní. El matx contra el Masnou semblava a priori una de les rondes on hi hauria més oportunitats de puntuar, pel fet que és un dels equips amb una mitjana d’Elo més similar a la nostra. Res més lluny de la veritat, tots i cadascun dels equips d’aquesta divisió han demostrat amb escreix que són mereixedors de gran respecte independentment del seu rànquing purament numèric, i prova empírica n’és el fet que tots i cadascun d’ells han aconseguit puntuar en algun dels partits (i això que només estem a la ronda 3!).

L’equip del Maresme va fer gala de solidesa i ganes de guanyar durant tot el matx, on no van cedir ni una sola victòria als nostres jugadors. Tanmateix, no és moment per a desànims; crec que és segur dir que l’equip mai abans havia avançat tant en el camí de la salvació tan aviat com aquest any, possiblement un dels més difícils per la igualtat que regeix al grup d’equips i per la complicada situació del club en nombre de jugadors. Aprofito doncs per agrair l’esforç colossal que està fent cadascun dels membres d’aquesta entitat per tirar endavant la lliga, malgrat entrebancs com els d’aquest diumenge. De ben segur que si alguna cosa mai ens ha mancat, ha sigut caràcter per afrontar els moments més complicats.

Deixant la discursiva de banda, anem a veure com es va desenvolupar el matx. Per a aquest desplaçament comptàvem amb en Carlos novament defensant el nostre primer tauler seguit per en Guzmán, qui s’estrenà en aquesta tercera ronda, els germans López Pajuelo, en Néstor, en José Miguel, en Pau, en Jordi Sarrate, en Conrad i la Diana. De nou, per una coincidència d’última hora per motius laborals, no hem pogut veure l’estrena de Danil Shatko, qui frisem per veure jugar. Tampoc va poder venir l’Omar, talismà de l’equip en les dues anteriors victòries, ni en Cristian, que aquest any està essent un dels puntals de l’equip.

El bident asturià amb el qual encapçalàvem la nostra alineació va ser el primer a acabar, ambdós jugadors amb taules. En Carlos s’enfrontava amb l’Ezequiel Sánchez, qui en la ronda d’obertura del torneig va vèncer el GM Levan Aroshidze. La partida, una Ruy López on el nostre primer tauler conduïa les peces negres, va simplificar ràpidament en un final igualat que va acabar amb signatura de taules. D’altra banda, en Guzmán semblava que sortia de l’obertura amb força iniciativa en escollir el rival una línia molt secundària i complexa contra l’anglesa, però que al final també va acabar en neutralitat. Poc després també va acabar l’Aleix, que va treure unes meritòries taules d’una partida que va començar amb mal peu, però que amb joc precís (en cert moment de fet tenia avantatge) i complicacions tàctiques va reconduir a la igualtat.

Amb aquest marcador tan ajustat començaren els problemes amb el primer punt en contra. En Pau va caure en una partida que ja des de bon principi pintava molt malament i que va ser rematada amb amenaça de mat imparable. Encara hi havia opcions de refer-se, ja que hi havia partides amb avantatge sobre el tauler, però quan el rellotge juga en contra sovint hem de lamentar infortunis. Així va ser com també en Jordi va acabar cedint el punt en caure-li la bandera en una posició encara per decidir perquè en l’últim segon va prémer malament el rellotge. Si això no és mala sort, no sé pas què ho és.

El moment crític s’acostava. Amb 3 ½ – 1 ½ al marcador, la posició d’en Conrad, que en un principi semblava prou sòlida, va acabar deteriorant-se en un final amb peó de més pel rival, que va ser convertit en punt i final, ja que ni en José Miguel podia passar de les taules en una posició completament tancada i perillosa ni tampoc la Diana en un irònic final amb peó de més però alfils de color canviat, similar al que ella mateixa va haver de defensar la setmana passada. Va provar incansablement de trencar la defensa del rival (i de fet va ser l’última en acabar, cosa que va posar a prova la paciència del delegat rival, qui proferia murmuris de desaprovació), però tots els seus esforços foren en va. En aquesta situació, les altres dues partides van signar taules en resultar estèrils per canviar la situació. Per part d’en Nèstor, destacar que la seva era possiblement una de les partides que podrien haver acabat en punt, ja que en el mig joc el rival només va poder-se defensar, encara que el final de dames que va produir era incert. En Sergi d’altra banda, probablement no tenia gran cosa més que les taules a causa de la ferotge posició de bloqueig en la que es trobava.

Així doncs, la propera jornada tocarà defensar els colors a casa contra l’Ateneu Colón B. El filial d’aquest mateix equip ha estat aquesta jornada, botxí del nostre. Podrem endur-nos la revenja que ens acosti de nou a les places d’ascens?

Lliga Catalana 2019, R2: L’Adrià i el Josep Maria s’estrenen en la derrota del Montmeló B

Montmeló B 0 – 8 Vallromanes

Tot i la contundent derrota del segon equip del Montmeló, cal dir que moltes partides van estar molt disputades i fins al darrer minut s’hagués pogut puntuar. En qualsevol cas el segon equip del Montmeló alineava per primer cop en Josep Maria (pare del Jordi) i l’Adrià (un exalumne de l’Escola d’Escacs). També retornava a l’equip després d’un parell d’anys, en Manolo (pare del Sergi i l’Aleix). Les baixes de darrera hora van fer que tornéssim a tancar amb en Martí (jove jugador de 8 anys). Així doncs, amb una alineació amb poc elo i molta il·lusió ens vam enfrontar contra un fort equip de Vallromanes, molt superior en elo.

Ja sabíem que jugar a Primera provincial seria molt dur, però ni la contundència del resultat davant el Vallromanes ni la derrota de la primera jornada fa desanimar als jugadors del B que ara més que mai mantenen el compromís intacte i les ganes de continuar lluitant. Assolir la permanència serà tot un repte que implica puntuar en la tercera jornada contra l’Ateneu Colon C.