INTERCLUBS R1: Comencem amb bon peu!


La primera ronda del torneig interclubs ha estat una autèntica detonació (espero que els membres del club d’escacs de Tona – La Crema em perdonin per aquest lamentable acudit). Una expedició de quatre jugadors montmelonins formada per l’Aleix, en Toni Segura, en Jordi Salvany i un servidor va desplaçar-se el passat diumenge a terres osonenques per lliurar la primera batalla dins de l’emocionant torneig Interclubs – emocionant si creieu que estalviar-vos unes quantes fitxes és emoció, si més no!

Bromes a part, és una bona oportunitat per tornar a seure davant les 64 caselles i gaudir del joc ara que sembla que s’esvaeix l’amenaça invisible del Coronavirus. I amb aquest esperit de retrobament, comencen les quatre partides a la seu del Tona.

Varen haver de passar unes tres hores abans no es va moure el marcador. Victòria al segon tauler per part d’en Pau, que rematà una posició dominant amb blanques davant d’una Índia de Rei. El negre no va saber trobar un pla actiu de contrajoc i una poderosa massa de peons va acabar asfixiant les opcions de puntuar del bàndol osonenc (0-1).

No obstant això, les partides que quedaven auguraven incertesa per una bona estona. D’una banda, en Jordi va caure presa d’un truc quan, en volguer guanyar un peó, va patir la pèrdua d’una figura, i malgrat resistir estoicament amb desavantatge sobre el tauler va haver de claudicar en aconseguir el rival simplificar la posició (1-1). Per l’altra, en Toni tenia una posició igualada on el seu rival gaudia d’un notable avantatge d’espai. Mentre el nostre company no aconseguís argumentar que l’atac que patia era fruit d’una sobreexpansió del contrincant, la partida romandria sense decidir-se.

I enmig de tot plegat, el proper de signar la planella fou el nostre primer espasa. L’Aleix va convertir un final de torres amb un peó de més que havia aconseguit a l’obertura amb un truquet de murri. Després de reduir el contrajoc rival i simplificar, va rematar la feina convertint el peó extra en passat i, finalment, en dama (1-2). En paral·lel, quan encara no s’havia assecat la tinta de les signatures del primer tauler, en Toni va aconseguir fer entrar la seva dama i torre per darrere de les línies de defensa enemigues entregant amb encert un peó. La coordinació de les peces atacants i la debilitat del monarca defensor es va saldar amb greus pèrdues materials i deposició de les armes (1-3).

Amb això el Montmelò es posa en primer lloc dins de la taula de classificació, encara que això vol dir ben poca cosa a les altures que ens trobem de competició. El proper rival no és cap altre que el Llinars, que acull a molts jugadors amb talent. Podrem mantenir el primer lloc? La propera setmana ho descobrirem.

Salut!