Granollers-Canovelles 4,5 – Montmeló 5,5
La lliga comença tal com va acabar; amb el Montmeló confrontant-se amb l’equip de la capital vallesana. L’any passat es va aconseguir un meritori (i necessari!) empat que va certificar la permanència a segona divisió; aquest any obrim el calendari amb una victòria que marca el camí a seguir en aquesta temporada.
El desplaçament al casino de Granollers es postulava com un matx complicat; l’equip de la capital vallesana tenia una mitjana d’Elo força més alta que la del Montmeló (de més de 100 punts!!), que a més havia de refer-se de la marxa de jugadors tan lloats com el Marc o l’Albert, determinants sempre que han vestit els nostres colors. Tanmateix, ni això ni la pluja tímida que acompanyà el viatge d’anada van fer esvair el somni de repetir la fita de l’any passat.
El Montmeló encetà el marcador amb una matinera victòria (val a dir que amb certa fortuna) del narrador d’aquestes línies. Una posició delicada per ambdós colors va quedar sentenciada en un descuit del rival, que deposà les armes en caure presa d’un doblet i posterior amenaça de mat. La rèplica del Granollers-Canovelles va arribar uns minuts després, quan en Carlos va perdre per una desafortunada caiguda de bandera davant el Mestre Internacional Luís Rojas en una posició lleugerament desavantatjosa, encara que força dinàmica.
En aquest moment, l’equip visitant es va avançar contra tot pronòstic per un marge de dos punts i mig, empès per les victòries d’en Cristian, que es va imposar gràcies a un truc tàctic que el deixà amb peça de més, en Nèstor, que va veure com la bandera rival queia a favor seu en una posició força caòtica, i la Diana, que va saber convertir un avantatge de qualitat en un atac definitiu. En aquest període també es va signar un empat a nom d’en José Miguel, en una partida que començà amb avantatge local però que el jugador montmeloní va saber reconduir fins a la igualtat, i una derrota d’en Conrad, que va cedir el punt en veure’s superat per un potent atac contra el rei.
Amb 2 ½ – 4 ½ tot semblava encarat per certificar la victòria, però el Granollers va imposar de nou la igualtat amb dos punts pràcticament seguits prop de la barrera de les quatre hores. En Jordi Sarrate, malgrat haver aguantat estoicament un desavantatge de qualitat durant hores, va acabar cedint el punt en aconseguir el rival obrir la fortalesa de peons del rei i fer mat. L’Aleix també va capitular després d’un descuit sota pressió de rellotge que li va costar material, tot i que la partida encara romania lluny de decantar-se per cap dels dos bàndols.
Amb empat al marcador i tota la pressió de l’últim tauler decisiu, n’Omar tenia a les seves mans la possibilitat de victòria, que depenia de convertir un final amb qualitat de més però amb un peó extra al bàndol defensor. Lluny de conformar-se amb unes taules que ens haguessin donat l’empat al matx, va jugar pel punt sencer i va saber imposar-se en condemnar el rei enemic a l’escac i mat.