Festa de l’Esport de Montmeló 2019

El passat divendres 1 de febrer es va dur a terme a la Sala Polivalent de Montmeló la cinquena Festa de l’Esport (d’ençà que es fa en aquest nou format). Algú recordarà l’antiga Festa de l’Esport que consistia en un sopar i el lliurament de premis. L’actual Festa de l’Esport ha introduït any rere any nous elements que es diferencien de la Festa que organitzava la Penya Blaugrana.

Aquest any s’han modificat el nombre de categories (quedant en quatre i agrupant la modalitat masculina i femenina) i s’ha canviat el model per realitzar les votacions. El resultat de la votació ha estat la combinació dels vots d’un jurat (60%) i el vot telemàtic (40%) de totes les persones que s’identificaven amb el DNI votaven a través del web de l’Ajuntament.


La representació del Club d’Escacs Montmeló a la festa va ser amb un candidat per categoria, segons el guió obligatori que es va decidir en la reunió del Consell de l’Esport. Un compromís que moltes entitats van passar per alt.

En la categoria individual d’adults, el nostre representant Marc Ortega va tornar a ser triat el millor esportista local. En la categoria individual de menors d’edats la Diana no va guanyar però va ser la candidata amb més nominacions, ja que ho estava pels escacs i pel bàsquet. També en les categories per equips vam presentar l’equip sub8, i el Montmeló B.

La festa es va allargar més que l’any passat sobretot pels discursos i pels nombrosos reconeixements als mèrits esportius dividits en diverses categories. Segurament un aspecte a millorar en les pròximes edicions.

Lliga Catalana 2019 R4: Victòria del Montmeló B davant el líder

Montmeló B 5 – 3 Barad

Primera victòria del segon equip del Montmeló en la quarta jornada de la Lliga. Una victòria molt treballada i molt celebrada després d’encaixar 3 derrotes consecutives en les darreres jornades. I tenint en compte que el rival terrassenc era el líder del grup V de Primera categoria la victòria va ser doblament motivadora.

El fet que el primer equip no tingués baixes va fer que el Montmeló B pogués fer una alineació amb més elo que de costum. El matx es va iniciar força igualat amb victòries d’en Conrad (qui va fer passejar el rei contrari pel tauler) i del Presi (qui va fer valer el peó de més de l’obertura) i les derrotes de la Diana (qui va quedar amb peça de menys) i del Raul (qui es va trobar amb un atac decisiu del seu rival).


Després d’unes hores de joc van ser les fèmines qui van fer decantar l’encontre amb les victòries de la Natàlia (qui va aprofitar un error del rival) i de la Laura (qui va fer valer la qualitat d’avantatge). El punt decisiu va arribar de mans del Jordi Salvany en culminar un final amb peó de més. La derrota del Manolo no va influir en la victòria final.

Cal dir que els jugadors que no van ser alineats als equips van disputar un torneig social on l’Adrià va guanyar les dues partides mentre que el Juan Daniel i en Josep Maria en va guanyar una. D’aquí a quinze dies continuaran les partides del social tot coincidint amb el descans del Montmeló B.

Lliga Catalana 2019 R4: Empat agredolç del primer equip davant l’At. Colón B

Montmeló 5 – 5 Ateneu Colón B

S’acosta l’equador del campionat i el primer equip segueix mostrant un gran estat de forma. En aquesta quarta ronda, el conjunt montmeloní ha tret un empat a 5 davant de l’Ateneu Colón B, tot i que amb un cert regust agredolç pel fet que semblava possible conquerir el triomf. No obstant, és de nou un gran resultat de cara a certificar la permanència – tots els punts són benvinguts!

El principal titular d’aquest matx ha estat la primera partida a la lliga d’en Danil Shatko, qui s’ha estrenat amb una contundent victòria. Ell i en Carlos encapçalaven l’alineació (gairebé) de gala, reincorporant als talismans Cristian i Omar, i tancant l’alineació per sobre els 2000 punts d’elo amb en Jordi Sarrate al desè tauler. Sense més introducció, anem a veure com es va desenvolupar el partit.

El primer tauler a acabar, amb força prestesa, fou el sisè, ocupat per l’Aleix. Ell conduïa les negres en una posició força sòlida, i aprofitant que el seu contrincant havia consumit molt de temps calculant una jugada, va signar taules. Començar amb un empat no és mal resultat (i perdoneu el rodolí). Aquestes taules van veure’s ràpidament reforçades amb les victòries d’en Carlos, que va sortir amb material d’avantatge d’un cop tàctic, i d’en Danil, que va endur-se’n la victòria mitjançant una elegant amenaça de mat imparable.

L’Ateneu no es va rendir pas i va igualar el marcador, en perdre en Cristian una partida que tenia molt bé (un peó de més) però que el temps va acabar condemnant a l’infortuni i també en José Miguel, que s’havia estat defensant tota la partida fins que ja no va ser possible resistir l’atac del rival sobre el rei. També en Jordi Sarrate va acabar perdent la seva partida a causa d’un peó passat en un final de torres on el seu rei no era prou actiu.

Amb lleuger desavantatge al marcador global va arribar la reacció local, en guanyar en Pau una partida que, si bé havia començat gairebé tan malament com la de la setmana passada, va saber aprofitar els errors del rival per refer-se, i en Néstor, que va ser capaç de convertir una posició de lleuger avantatge en una victòria al arribar al final, on va aconseguir peça de més. Al mateix temps també se signarien unes taules a nom d’en Sergi, qui encara roman invicte tot i haver jugat totes les rondes defensant el bàndol negre.

Amb 5 a 4 al marcador global, l’Omar tenia al seu tauler la possibilitat de victòria de l’equip. Tanmateix, per fer-ho havia de defensar un final amb peó de menys i alfils del mateix color. Tot i lluitar-ho fins a l’últim moment, va acabar cedint el punt en perdre un segon peó, certificant així l’empat.

La setmana que ve arribarem a l’equador del torneig. El primer equip s’haurà de veure les cares amb el Santa Eugènia, que a hores d’ara porta un punt. Guanyant l’equip es podrà mantenir allunyat del fantasma del descens pràcticament de manera definitiva i – qui sap – potser fer-li ulls a les primeres places de la classificació. Tot és encara molt incert, tots els equips estan cedint punts i es fa difícil fer prediccions. Només una cosa és certa: tots els punts valen el seu pes en or, fins i tot els empats!

Lliga Catalana 2019 R3: Entrebanc del primer equip al Masnou

Masnou 6,5 – 3.5 Montmeló

La tercera ronda de la lliga ha portat la primera derrota a l’equip montmeloní. El matx contra el Masnou semblava a priori una de les rondes on hi hauria més oportunitats de puntuar, pel fet que és un dels equips amb una mitjana d’Elo més similar a la nostra. Res més lluny de la veritat, tots i cadascun dels equips d’aquesta divisió han demostrat amb escreix que són mereixedors de gran respecte independentment del seu rànquing purament numèric, i prova empírica n’és el fet que tots i cadascun d’ells han aconseguit puntuar en algun dels partits (i això que només estem a la ronda 3!).

L’equip del Maresme va fer gala de solidesa i ganes de guanyar durant tot el matx, on no van cedir ni una sola victòria als nostres jugadors. Tanmateix, no és moment per a desànims; crec que és segur dir que l’equip mai abans havia avançat tant en el camí de la salvació tan aviat com aquest any, possiblement un dels més difícils per la igualtat que regeix al grup d’equips i per la complicada situació del club en nombre de jugadors. Aprofito doncs per agrair l’esforç colossal que està fent cadascun dels membres d’aquesta entitat per tirar endavant la lliga, malgrat entrebancs com els d’aquest diumenge. De ben segur que si alguna cosa mai ens ha mancat, ha sigut caràcter per afrontar els moments més complicats.

Deixant la discursiva de banda, anem a veure com es va desenvolupar el matx. Per a aquest desplaçament comptàvem amb en Carlos novament defensant el nostre primer tauler seguit per en Guzmán, qui s’estrenà en aquesta tercera ronda, els germans López Pajuelo, en Néstor, en José Miguel, en Pau, en Jordi Sarrate, en Conrad i la Diana. De nou, per una coincidència d’última hora per motius laborals, no hem pogut veure l’estrena de Danil Shatko, qui frisem per veure jugar. Tampoc va poder venir l’Omar, talismà de l’equip en les dues anteriors victòries, ni en Cristian, que aquest any està essent un dels puntals de l’equip.

El bident asturià amb el qual encapçalàvem la nostra alineació va ser el primer a acabar, ambdós jugadors amb taules. En Carlos s’enfrontava amb l’Ezequiel Sánchez, qui en la ronda d’obertura del torneig va vèncer el GM Levan Aroshidze. La partida, una Ruy López on el nostre primer tauler conduïa les peces negres, va simplificar ràpidament en un final igualat que va acabar amb signatura de taules. D’altra banda, en Guzmán semblava que sortia de l’obertura amb força iniciativa en escollir el rival una línia molt secundària i complexa contra l’anglesa, però que al final també va acabar en neutralitat. Poc després també va acabar l’Aleix, que va treure unes meritòries taules d’una partida que va començar amb mal peu, però que amb joc precís (en cert moment de fet tenia avantatge) i complicacions tàctiques va reconduir a la igualtat.

Amb aquest marcador tan ajustat començaren els problemes amb el primer punt en contra. En Pau va caure en una partida que ja des de bon principi pintava molt malament i que va ser rematada amb amenaça de mat imparable. Encara hi havia opcions de refer-se, ja que hi havia partides amb avantatge sobre el tauler, però quan el rellotge juga en contra sovint hem de lamentar infortunis. Així va ser com també en Jordi va acabar cedint el punt en caure-li la bandera en una posició encara per decidir perquè en l’últim segon va prémer malament el rellotge. Si això no és mala sort, no sé pas què ho és.

El moment crític s’acostava. Amb 3 ½ – 1 ½ al marcador, la posició d’en Conrad, que en un principi semblava prou sòlida, va acabar deteriorant-se en un final amb peó de més pel rival, que va ser convertit en punt i final, ja que ni en José Miguel podia passar de les taules en una posició completament tancada i perillosa ni tampoc la Diana en un irònic final amb peó de més però alfils de color canviat, similar al que ella mateixa va haver de defensar la setmana passada. Va provar incansablement de trencar la defensa del rival (i de fet va ser l’última en acabar, cosa que va posar a prova la paciència del delegat rival, qui proferia murmuris de desaprovació), però tots els seus esforços foren en va. En aquesta situació, les altres dues partides van signar taules en resultar estèrils per canviar la situació. Per part d’en Nèstor, destacar que la seva era possiblement una de les partides que podrien haver acabat en punt, ja que en el mig joc el rival només va poder-se defensar, encara que el final de dames que va produir era incert. En Sergi d’altra banda, probablement no tenia gran cosa més que les taules a causa de la ferotge posició de bloqueig en la que es trobava.

Així doncs, la propera jornada tocarà defensar els colors a casa contra l’Ateneu Colón B. El filial d’aquest mateix equip ha estat aquesta jornada, botxí del nostre. Podrem endur-nos la revenja que ens acosti de nou a les places d’ascens?

Lliga Catalana 2019, R2: L’Adrià i el Josep Maria s’estrenen en la derrota del Montmeló B

Montmeló B 0 – 8 Vallromanes

Tot i la contundent derrota del segon equip del Montmeló, cal dir que moltes partides van estar molt disputades i fins al darrer minut s’hagués pogut puntuar. En qualsevol cas el segon equip del Montmeló alineava per primer cop en Josep Maria (pare del Jordi) i l’Adrià (un exalumne de l’Escola d’Escacs). També retornava a l’equip després d’un parell d’anys, en Manolo (pare del Sergi i l’Aleix). Les baixes de darrera hora van fer que tornéssim a tancar amb en Martí (jove jugador de 8 anys). Així doncs, amb una alineació amb poc elo i molta il·lusió ens vam enfrontar contra un fort equip de Vallromanes, molt superior en elo.

Ja sabíem que jugar a Primera provincial seria molt dur, però ni la contundència del resultat davant el Vallromanes ni la derrota de la primera jornada fa desanimar als jugadors del B que ara més que mai mantenen el compromís intacte i les ganes de continuar lluitant. Assolir la permanència serà tot un repte que implica puntuar en la tercera jornada contra l’Ateneu Colon C.

Lliga Catalana 2019, R2: El Montmeló continua amb la bona ratxa

Montmeló 5,5 – 4,5 Platja d’Aro

El primer equip del Montmeló repeteix la fita de la setmana passada i torna a endur-se el punt sencer contra un rival teòricament molt superior. El Platja d’Aro, que es postula com un dels favorits a la part alta de la taula, portava a la seva alineació fins a quatre jugadors titulats (un Mestre Internacional, dos Mestres FIDE i un Mestre Català), amb una mitjana d’Elo de prop de 2200 punts. D’altra banda, el nostre primer equip tenia baixes importants, com en Carlos o en Guzmán. De fet, d’última hora es va saber que no podríem veure l’estrena del fitxatge Danil Shatko per un atac de febre (des d’aquí aprofito per desitjar-li una ràpida recuperació) i que, per tant, tothom pujaria un tauler. Tanmateix, l’equip no es va arronsar i va pal·liar aquestes absències amb esforç i amb motivació, que es va traduir en excel·lents resultats.

El marcador es va decantar ben aviat ja en favor local. La sort que semblava que ens havia abandonat abans de la ronda va tornar a somriure’ns en el primer punt del matx, ja que el segon tauler del Platja d’Aro va arribar exactament una hora i un minut tard a la ronda, perdent així la partida.

Deixant les incompareixences de banda i parlant de les partides que sí que es van jugar, el primer a acabar fou en Cristian, qui en una posició igualada i aprofitant l’avantatge en el marcador va signar taules. No massa després es repartiria un punt per a cada equip de manera pràcticament simultània; Per una banda, en Jordi Sarrate va haver d’inclinar el rei en quedar en una posició inferior d’obertura que va acabar deteriorant-se irremeiablement. Per l’altra en Pau va guanyar gràcies a un cop tàctic que el deixà amb ample avantatge material.

L’empat del Platja d’Aro va arribar quan en José Miguel va acabar caient en un final de peons després d’una partida amb lleuger desavantatge; tot i que sempre va comptar amb possibilitats de puntuar. Poc després arribà un dels resultats clau, de nou de la mà de l’Omar (o si em permeteu, el Botxí de Mestres FIDE), qui va treure taules d’un final realment incòmode en aprofitar-se d’un error del rival. I és que aquest any ni fent-lo jugar de número u aconseguim posar-lo en problemes! Els següents en acabar varen ser l’Aleix i en Néstor, qui van fer taules: L’Aleix ho va fer defensant l’exèrcit negre contra una Réti Anglesa, mentre que en Néstor va aconseguir un lleugeríssim avantatge en un final amb molts peons i torres que va ser suficient per signar l’empat.

La recta final del partit s’encarà amb un empat a 4 al marcador. Quedaven només la Diana i en Raúl, qui ha tornat a jugar una partida a la Lliga amb nosaltres després de quasi quatre anys d’absència. Aquesta re-estrena va culminar amb la victòria crucial que va assegurar l’empat a l’equip.

Amb tota la pressió a sobre i una posició aparentment molt inferior (dos peons de menys!), la Diana havia de trobar la manera de puntuar. En aquesta situació agònica, va ser capaç de trobar una fortalesa gràcies al fet que l’alfil rival no podia treure al rei de la casella de coronació de l’únic peó passat (tots els altres estaven bloquejats per peons en color contrari al de l’alfil – lliçó de finals i de resiliència). Aquest mig punt in extremis donava la victòria per un ajustadíssim 5 ½-4 ½ . Amb això, l’equip es col·loca provisionalment en primer lloc a l’espera de rebre la setmana que ve a l’equip del Masnou, rival directe per certificar la permanència.

Inici de la Competició Escolar a Vilanova del Vallès

Dissabte dia 19 de gener, Vilanova del Vallès va donar el tret de sortida a la Fase Prèvia Vallès Oriental-Osona-Maresme del campionat de Catalunya d’Escacs d’Edats. Un cop més el pavelló de Vilanova del Vallès ha estat triat com a seu de la competició escolar per les seves instal·lacions i sobretot pel suport que rebem envers aquest joc a mig camí entre l’esport i la cultura.

De les 6 categories que formen la competició escolar, aquest dissabte van començar quatre: Sub18sub16sub14 i sub12. Les categories sub10 i sub 8 ho faran el dissabte dia 26 a Santa Eulàlia de Ronçana.
En la categoria sub12 es van disputar dues rondes, mentre que en les categories superiors només es juga una partida (amb un ritme de joc més lent).

Però no només Vilanova del Vallès va ser el referent territorial dels escacs a nivell federat sinó que també ho va fer en l’àmbit de promoció dels escacs. Conjuntament a la competició organitzada amb la Federació Catalana d’Escacs, on van participar al voltant d’uns 120 nens, es va disputar la segona jornada d’escacs en l’àmbit de promoció i valors esportius. Uns 70 nens i nenes de diferents escoles i clubs del Vallès Oriental van participar en una competició organitzada pel Consell Esportiu del Vallès Oriental. Dins del marc dels valors esportius, els nens i nenes de 6 fins a 14 anys aprenen amb ajut dels àrbitres (tutors de joc) les normes d’aquest esport. L’objectiu principal d’aquest campionat és el foment de la pràctica esportiva com a eina educativa i participativa i per tant els resultats de les partides tenen un aspecte secundari.

Tant jugadors federats com participants de promoció van esperar asseguts, a les 16 h en punt, que la botzina del marcador electrònic del pavelló, donés el senyal acústic per iniciar les partides, després de fer el compte enrere dels darreres minuts.

Lliga Catalana 2019 R1: El Montmeló B s’estrena a Primera Provincial

Sabadell D 6 – 2 Montmeló B

El segon equip del Montmeló va debutar el passat diumenge dia 20 a Sabadell en un encontre on els montmelonins anàvem amb moltes baixes i on vam necessitar la pedrera per fer l’alineació. Així doncs en el setè i el vuitè tauler s’estrenaven a la competició els dos sub8: Eloi Castro i Martí Forca respectivament. També en el cinquè tauler s’estrenava l’Alberto, un exalumne de l’Escola d’Escacs, que ha tornat amb moltes ganes després d’anys d’absència.

L’equip del Sabadell D era sobre el paper molt superior al nostre i ens guanyaven en elo en tots els taulers, sobretot a partir del tercer. L’anècdota de la jornada es va donar quan davant dels taulers de fusta, vàrem demanar fins a 5 taulers de plàstic amb les coordenades per facilitar l’anotació de la partida.

Els punts van començar a caure del bàndol local i només la Natàlia, la jove jugadora sub16, va fer tombar el rei del seu oponent, un jugador que li treia més de 150 punts d’elo. Molt bones partides de l’Eloi i el Martí, qui aquest últim va signar unes fantàstiques taules davant un oponent teòricament molt més fort. El Martí amb peça de més va tenir la partida guanyada, però en un descuit va perdre l’avantatge. I és que tots dos encara s’han d’acostumar als ritmes lents de les partides de campionat.

El resultat final 6 a 2 després de les taules del Presi. L’objectiu de l’equip serà intentar mantenir la categoria, una fita prou complicada però que de ben segur serà lluitada fins al final.

Lliga Catalana 2019, R1: El Montmeló dóna la sorpresa i s’imposa en el duel vallesà

Granollers-Canovelles 4,5 – Montmeló 5,5

La lliga comença tal com va acabar; amb el Montmeló confrontant-se amb l’equip de la capital vallesana. L’any passat es va aconseguir un meritori (i necessari!) empat que va certificar la permanència a segona divisió; aquest any obrim el calendari amb una victòria que marca el camí a seguir en aquesta temporada.

El desplaçament al casino de Granollers es postulava com un matx complicat; l’equip de la capital vallesana tenia una mitjana d’Elo força més alta que la del Montmeló (de més de 100 punts!!), que a més havia de refer-se de la marxa de jugadors tan lloats com el Marc o l’Albert, determinants sempre que han vestit els nostres colors. Tanmateix, ni això ni la pluja tímida que acompanyà el viatge d’anada van fer esvair el somni de repetir la fita de l’any passat.

El Montmeló encetà el marcador amb una matinera victòria (val a dir que amb certa fortuna) del narrador d’aquestes línies. Una posició delicada per ambdós colors va quedar sentenciada en un descuit del rival, que deposà les armes en caure presa d’un doblet i posterior amenaça de mat. La rèplica del Granollers-Canovelles va arribar uns minuts després, quan en Carlos va perdre per una desafortunada caiguda de bandera davant el Mestre Internacional Luís Rojas en una posició lleugerament desavantatjosa, encara que força dinàmica.

En aquest moment, l’equip visitant es va avançar contra tot pronòstic per un marge de dos punts i mig, empès per les victòries d’en Cristian, que es va imposar gràcies a un truc tàctic que el deixà amb peça de més, en Nèstor, que va veure com la bandera rival queia a favor seu en una posició força caòtica, i la Diana, que va saber convertir un avantatge de qualitat en un atac definitiu. En aquest període també es va signar un empat a nom d’en José Miguel, en una partida que començà amb avantatge local però que el jugador montmeloní va saber reconduir fins a la igualtat, i una derrota d’en Conrad, que va cedir el punt en veure’s superat per un potent atac contra el rei.

Amb 2 ½ – 4 ½ tot semblava encarat per certificar la victòria, però el Granollers va imposar de nou la igualtat amb dos punts pràcticament seguits prop de la barrera de les quatre hores. En Jordi Sarrate, malgrat haver aguantat estoicament un desavantatge de qualitat durant hores, va acabar cedint el punt en aconseguir el rival obrir la fortalesa de peons del rei i fer mat. L’Aleix també va capitular després d’un descuit sota pressió de rellotge que li va costar material, tot i que la partida encara romania lluny de decantar-se per cap dels dos bàndols.

Amb empat al marcador i tota la pressió de l’últim tauler decisiu, n’Omar tenia a les seves mans la possibilitat de victòria, que depenia de convertir un final amb qualitat de més però amb un peó extra al bàndol defensor. Lluny de conformar-se amb unes taules que ens haguessin donat l’empat al matx, va jugar pel punt sencer i va saber imposar-se en condemnar el rei enemic a l’escac i mat.

Crònica Copa Catalana 2019 – Fase Territorial Barcelona

Tercer lloc i classificats per a la Final

Ahir diumenge 13 de gener al Museu del Disseny de Barcelona es va disputar la Fase Territorial de la Copa Catalana. Un espai on es va jugar la final de la Copa l’any passat i que es consolida com una nova proposta davant les Cotxeres de Sants. Molt bona participació en el torneig previ a la Lliga Catalana.

En un matí fred, com correspon a aquestes dates d’hivern, dos equips del Montmeló es van presentar puntualment a les portes del Museu. I diem a les portes perquè per un problema logístic no ens van obrir fins a les 9 del matí, hora de l’inici del torneig.